Segona setmana del 17 al 23 d’agost de 2026
Amb Matthieu Gaudeau
FICCIONS ANIMALS
(Tornar a l’instint)
Matthieu Gaudeau serà l’únic instructor aquesta setmana.
Matthieu Gaudeau serà l’únic instructor aquesta setmana.
Veure el programa detallat de la setmana
“La relació és l’agent vinculant del no encara” — Erin Manning
Sempre m’han inspirat les primeres exploracions en Contacte Improvisació I en particular els “escalfaments”. Segons Steve Paxton, aquestes eren essencialment “la petita dansa”, és a dir, estar quiet i “observar” els microajustaments inherents a la postura vertical, com a preparació essencial per a l’inesperat, per a la improvisació.
Desenvolupar una connexió amb l’entorn que permeti relacionar-s’hi millor.
H. Godard ens ofereix una altra imatge, la “d’un conill que olora l’espai circumdant, amb el cap suspès en la posició que millor capta les olors, els sons, les forms i els moviments del seu entorn”. Aquesta intel·ligència no resideix ni en l’animal ni en l’entorn. Sorgeix en el seu acoblament, en la relació que els constitueix mútuament.
“Els éssers vius només senten per tal de perseguir el seu moviment dirigit i només es mouen per sentir millor” (Barbaras). Aquest bucle recursiu delinea un territori on l’instint esdevé intel·ligència situacional: una precisió que sorgeix de la mateixa interacció entre sentir i moure’s, essent el repartiment del pes el seu component essencial (no puc trobar el món sense caure, encara que només sigui per uns quants grams).
Aquest instint —o hauríem de dir aquest afecte?— és qualsevol cosa menys un programa fixe.
Com escriu Massumi sobre el joc animal: “La forma del gest es deforma més o menys subtilment sota la pressió de l’entusiasme del cos que l’impulsa”.
L’instint és aquest poder de variació, aquest “laboratori que proporciona formes vitals d’acció” on es juga a la invenció. El valor afegit a la vida significa un valor afegit de la inventiva.
El que finalment s’aprofundeix és la possibilitat de romandre en aquesta “meravella de desfer/refer” en l’acció, de mantenir-se en un lloc d’emergència, on l’atenció funciona més com una modalitat d’afinació que com un agent de modificació.
Això és el que m’agradaria compartir i explorar en aquest taller: aquest territori canviant on l’instint no és ni un programa genètic ni una adquisició cultural, sinó un poder de variació que emergeix en la pràctica mateixa.
Matthieu Gaudeau
Veure la primera setmana amb Alice Dutreuil-Nouchimowitz
FICCIONS ANIMALS
(Tornar a l’instint)
Matthieu Gaudeau serà l’únic instructor aquesta setmana.
Veure el programa detallat de la setmana
“La relació és l’agent vinculant del no encara” — Erin Manning
Sempre m’han inspirat les primeres exploracions en Contacte Improvisació I en particular els “escalfaments”. Segons Steve Paxton, aquestes eren essencialment “la petita dansa”, és a dir, estar quiet i “observar” els microajustaments inherents a la postura vertical, com a preparació essencial per a l’inesperat, per a la improvisació.
Desenvolupar una connexió amb l’entorn que permeti relacionar-s’hi millor.
H. Godard ens ofereix una altra imatge, la “d’un conill que olora l’espai circumdant, amb el cap suspès en la posició que millor capta les olors, els sons, les forms i els moviments del seu entorn”. Aquesta intel·ligència no resideix ni en l’animal ni en l’entorn. Sorgeix en el seu acoblament, en la relació que els constitueix mútuament.
“Els éssers vius només senten per tal de perseguir el seu moviment dirigit i només es mouen per sentir millor” (Barbaras). Aquest bucle recursiu delinea un territori on l’instint esdevé intel·ligència situacional: una precisió que sorgeix de la mateixa interacció entre sentir i moure’s, essent el repartiment del pes el seu component essencial (no puc trobar el món sense caure, encara que només sigui per uns quants grams).
Aquest instint —o hauríem de dir aquest afecte?— és qualsevol cosa menys un programa fixe.
Com escriu Massumi sobre el joc animal: “La forma del gest es deforma més o menys subtilment sota la pressió de l’entusiasme del cos que l’impulsa”.
L’instint és aquest poder de variació, aquest “laboratori que proporciona formes vitals d’acció” on es juga a la invenció. El valor afegit a la vida significa un valor afegit de la inventiva.
El que finalment s’aprofundeix és la possibilitat de romandre en aquesta “meravella de desfer/refer” en l’acció, de mantenir-se en un lloc d’emergència, on l’atenció funciona més com una modalitat d’afinació que com un agent de modificació.
Això és el que m’agradaria compartir i explorar en aquest taller: aquest territori canviant on l’instint no és ni un programa genètic ni una adquisició cultural, sinó un poder de variació que emergeix en la pràctica mateixa.
Matthieu Gaudeau
